Fa molts dies que no escric res per aqui i estic rebent mails que demanen que expliqui si estic viu encara, doncs si estic viu, he superat el segon carnaval a Ro de Janeiro. He estat força temps sense ordenador aixi que aniré aprofitant per actualitzar una mica el blog.
Vaig arribar al Brasil sense saber molt el que hi venia a fer i d'aixó ja en fa més d'un any, vaig arribar el 15 de gener del 2007 i ha estat un any on he passat més dies per aquestes terres que per casa. La veritat és que estic molt content d'haver fet aquest pas, encara estic indecís en varies coses, però sense por d'afrontar el que vingui, ara m'apuntaré a un curs de portugués per poder tenir un visat d'un any com a estudiant, aixi espero no tenir problemes amb immigració.
Ha estat un any on tot ha sortit rodat, no estic tenint problemes de casa, he viatjat força, cagarrines les justes, l'atur de maravella, el menjar molt bé (no cal que patiu els de casa, ajjajaj)... i fins fa 15 dies mai m'havien asaltat. El 24 de gener vaig tenir el primer ensurt, al matí vaig sortir de casa i vaig anar fent encarregs amb en Kiki durant tot el dia, a la tarda vam anar a veure un local que m'estic mirant per obrir-hi un bar. estavem eufòrics, ens va agradar molt la situció i semblava que els tractes no serien gaire coplicats, així que sortint ja vam començar a fer llista de coses per bar i fins i tot una mica de la carta, tot prenent alguna cervesa, vam anar a casa d'en Kiki a deixar uns papers d'ell i jo no vaig deixar la meva bossa. La nit va ser llarga .... i jo vaig tornar sol cap a casa a quarts d'una, de camí a casa encara vaig trobar un cartell on s'hi llegoa la paraula olot i vaig fer una foto ( super imprudent) i en menys de cinc minuts ja tenia tres paios que em demanaven hora i em ficaven les mans a les butxaques i m'estitaven la bossa per pendrem-ho tot, jo vaig cridar molt, ells es van posar un xic nerviosos i van començar a pegarme a tirar-me al terra i donar-me patades, jo continuava resistint-me, fins que van aconseguir trencar la cinta de la bossa que va quedar a les meves mans i ells van fugir corrents amb tota la bossa la cartera i el movil.
En dos minuts va passar un cotxe de la policia i amb ells vam començar a buscar-los, ja la veritat no els hi vaig veure la cara, però en un carrer em va semblar que un noi portava a la ma una samarreta que tenia a la bossa, aixi que els van parar i el noi la va llençar al terra i van recuperar la càmera, diners, i una part del movil. aixi que la policia va agafar els dos nois i en un altre cotxe van anar on havien llençat la bossa, i també la van trobar, amb l'agenda, les ulleres de sol i cosetes que tenia a la bossa. Després lo pitjor va ser una mica els tràmits amb la policia, primer vam anar a buscar a en Ton perque m'acompanyés a fer els tramits i després d'anar a tres comisaries i estara punt d'anar a una altra vaig fer us del fet de ser estranger, i vaig demanar de no anar a cap més comisaria o que truquessin a la embaixada, aquí em van fer cas i vaig aconseguir fer els papers, tot i així vam arribar a casa a quarts de vuit. L'endemà al migdia va trucar a en Ton un noi que havia trobat un telefon movil sense bateria i sense la tapa, però com que treballa en una empresa de telecomunicacions, va aconseguir saber la ùltima trucada i aixi vam trbar la part que faltava del movil. Al final ho vaig recuperar tot exepte el D.N.I. i una manxa de bicicleta.
Se que no vaig pendre totes les mesures de seguretat que hauria de tenir, però si sempre haig d'estar tant atent crec que tornaria cap a casa, l'endemà vaig tenir una mica de psicossis però tot a passat i ara continuo disfrutant de viure a Rio de Janeiro, on espero poder-vos allotjar sempre que vulgueu.
