el meu aniversari....

Moltes gràcies a tot aquells que m'heu omplert el correu de missatges, la veritat és que aquesta setmana estic una mica potxo, ja sabia que tot aqui va a un altre ritme, que no tinc la documentació necesaria per fer un munt de coses, però no deixo d'intentar-ho i de no desanimar-me, però amb els ànims una mica per terra ha arribat el dia del meu aniversari, fer anys no m'ha ajudat, jajjaja, i amb en Ton hem fet una escapadeta a menjar peix i al Museu d'Art contemporani, un aniversari cultural i tranquil. Gràcies a tothom!!!

Felicitats!!!!

Anna, Alicia i Arturo, moltes felicitats, no se el dia d'aniversari de cada u, però si que em va arribar que dissabte vau fer un dinaret a Can Llonga (quina enveja!!!!!!!!!!) i després el resupó al Gurb. a veure si feu arribar alguna foto, i una forta abraçada i petons des de Rio!!!!

La cuina dels titelles

Ja fa temps que els meus tiets (Estaquirot teatre), portaven entre mans fer un programa de cuina amb titelles i per infants, i ja fa unes semanes que s'està emetent per tv3, ara no se l'horari, pero si cliqueu aqui, anireu a parar a la pagina de TV3 on poder veure els programes passats.

Capitol 1, La caputxeta ens ensenya a fer un pastis de xocolata.

Capitol 2, La rateta fa croquetes de formatge.

Capitol 3, La Blancaneu ensenya a fer pomes farcides.

La veritat es que des d'aqui al brasil molts dies m'hi conecto per veure noticies i també una mica per veure alguna serie, estic lluny però estic a la ùltima de Vendelplà, jajajaj..... A veure si us agrada, jo aquest cap de setmana intentaré fer les pomes farcides!!!!!!!!!!!

El temps va passant

El temps va passant i no estic fent res concret, estic amb varies coses obertes, lo del bar, ara estic esperant que em diguin alguna cosa, ja que em demanaven forces diners, diners que jo no tinc, així que vaig fer una ùltima oferta i encara no tinc resposta, la veritat és que deuen uns diners i creuen que la solució son els meus.

Aquest barri on visc, Santa Teresa, és un barri molt agradable i ultimament s'està posant de moda, estrangers estan comprant cases, hi ha força turisme, i també hi ha molt bones pousades, restaurants i bars, per això amb la Montse (una amiga de Terrassa, que està obrint una pousada) ens hem proposat de fer un portal sobre Santa Teresa, ja que quan busques per internet n'hi ha poca informació, la gran majoria d'allotjaments estan a Copacabana. I també hi ha alguna altra cosa però per ara encara és massa verd.

Contrastos

Acabo d'arribar de Barra, Barra de Tijuca és un barri que està a la zona sur, és el barri on la gent amb diners està anant a viure, és una zona aprop de la platja i amb grans edificis amb tots els serveis, també és una zona amb grans suprmercats i amb tot tipus de comerços, hi ha fnac, les botigues de roba que trobariem a barcelona,... i les grans marques de cotxes. És en aquest barri on hi he notat el gran contrast amb les classes socials, aqui visc al centre al barri de Santa Teresa, a cinc minuts a peu estic al centre centre, on hi ha de tot, molta gent i on la gent tant rics com pobres comparteixen espais amb tranquilitat. Parlant amb gent de pocs recursos, diuen que anar cap a la zona sur (rics) ells no hi poden anar ja que les coses són molt cares, i la veritat és que hi ha de tot però sempre hi trobes botigues i bars amb els preus del centre, però ells això d'anar a la zona sur, ja no els hi fa gràcia. I avui he estat a un shopping de mobles de casa, on ni jo podria comprar-me moltes de les coses que venien, però per passejar-hi i per veure coses noves ha estat bé, al sortir hem xerrat un moment amb el vigilant i ens ha dit que ell vigila qui entra ja que no hi deixen entrar a tothom, que ell està allè perque hi treballa ja que sino ni hi podria entrar a mirar els aparadors. aquest comentari m'ha fet pensar en el dia i amb la gent que ens hem creuat, tothom gent maca, majoritariament blanca, igual que la gent que hi havia diumenge en un concert que vam anar en un museu, on en Ton s'hi va sentir malament, jo no ho entenia, ja que era un concert gratuit on hi podia anar tothom, i qui vulgués podia dinar-hi, amb un menú de 38 reals (per 7 nosaltres dinem).

Aqui hi ha coses per un tipus de gent i coses per un altre tipus, jo com a estranguer vaig a tot arreu, però ells no se senten bé, ells vull dir els brasilenys, tant els que tenen diners anant a llocs més humils com el contrari. I la veritat és que tothom és ben rebut a tots els llocs, sembla que encara se sentin servens i servits, una mica com la serie anglesa "Arriba y abajo". A mi em fa sentir malament també, ja que pel fet de res de fora pots anar a tot arreu i a vegades miren malament a brasilers amb xancletes i a mi no, per exemple.

Bogeria pel futbol

Ahir diumenge hi va haver la final de la lliga carioca, i el guanyador va ser el Flamengo, va jugar contra el Botafogo, jo ja ho sabeu que de futbol res de res, però aqui intentar estar fora és complicat, tothom és super futbolero i amb partits com el d'ahir la ciutat es torna una locura, durant el partit els bars estan plens de gent amb les samarretes i banderes i cerveses, al camp mas de lo mismo banderes gegants, bangales i cervesa, jo encara no he anat a l'estadi emblamàtic de Rio, el Maracanà, i espero que si algun futbolero em be a visitar fer-ho junts.

Aixi que amb la victòria del Flamengo, la gent sortia craidant dels balcons, corria pel carrer, realment semblava que alguna cosa s'hagués cremat, aixo vist per un incult del futbol brasiler.

1 de maig

Ahir 1 de maig, es va celebrar un concert a la platja de Copacabana, el concert va ser amb música de Cazuza, cantant de rock brasiler que va morir de sida als 32 anys, es conmemorava que aquest any Cazuza tindria 50 anys. La banda on tocava Cazuza, Barâo Vermelho, va tocar les seves músiques interpretades per cantants amics com Caetano Veloso, Nei Matogrosso, Zélia Duncan, Sandra de Sá, Paulo Ricardo, Leoni, George Israel, Angela Ro Ro, Arnaldo Brandão, Gabriel o Pensador. Jo m'ho vaig passar molt bé, el dia no va acompanyar del tot, semblava que anava a ploure però al final van ser una bona colla.

Jo no coneixia gaires cançons, potser un parell, però veure cantar en directe a Nai Matogrosso, Sandra de Sá, zélia Duncan i a Caetano Veloso ja va valdre la pena.