Com a casa

"Ara fa uns dies que no he pogut accedir alñ blog, i moltes coses que tenia ganes de posar les he escrit a mà (faia tant de temps que no escrivia en paper i boli) i avui que puc, aprofito per ficar-ho tot aqui al blog."

Ja fa molts dies que soc fora de casa, estic a Rio, que també és estar a casa. Sort que m'hi sento així, sino crec que no aguanteria. Ara he estat dies voltant i tenia ganes de tornar-me a sentir com a casa, viarjar, anar amunt i avall m'ha agradat més del que em pensava. ja que moure's sol em feia molta mandra, mandra per sentir-me sol. però no ha set així, m'he sentit sol alguns dies, alguns buscats, com també els busco a Premià. Sempre he dit que per mi viatjar no és visitar museus, places, carrers, estatues.... sino que és estar amb gent, pendre unes cervesetes, xerrar, anar a la platja.... i continuo afirmant-me en aquesta manera de viatjar, em sembla que el que busco en els llocs és sentir-me com a casa. I aquests dies a les pousades, als albergs m'hi he sentit força, he conegut gent arreu on he estat, hem xerrat, hem compartit experiències de viatge i també de vida. M'ho he passat molt bé, també passant dies d'hamaca, de llibre, d'estar sol (els primers costaven més però els ùltims els he gaudit), no he tingut la sensació de perdre el temps, sensacions noves i positives alhora.

Ara aqui a Rio, content d'allargar el viatge uns mesos més tinc el cuquet de continuar el que he viscut aquest ùltim més i amb la il.lusió que ho pugui fer sempre. He estat uns dies a Vitoria amb la familia de la Lucimar i ara estic organitzant-me la ruta per marxar la setmana vinent cap a on? quina ruta seguiré? pos la ruta de la vida.